Berta Dávila (Santiago de Compostel·la,1987) ha estat premiada per les seves obres en set ocasions en els darrers deu anys. En la seva última novel·la, crea un petit univers que situa a la vila de Soutelo, al nord de Galícia. És en aquest indret on té lloc la història de dues parelles de germanes, distanciades i alhora unides per una ferida. Immerses en la seva pròpia foscor, les protagonistes són incapaces de connectar amb la realitat que les envolta i fugen constantment tant dels altres com de si mateixes per bé que, com si fossin cossos celestes, s’influeixen les unes als altres sense tocar-se. Segons l’autora, els personatges plasmen la incertesa en què viuen els «quasi nadius digitals», que han viscut a cavall entre les relacions virtuals i analògiques. La barreja de modes de comunicació pot ser enriquidora, però també confusa. Hi ha moltes maneres de gestionar (o no) el dol per la mort d’un pare, però no saber-les transmetre pot dur a la incomprensió i, fins i tot, a la pèrdua d’un propòsit vital clar. La ferida imaginària emplaça el lector en mig de totes aquestes contradiccions i, en un moment en què tot va massa ràpid, s’atura a imaginar com enfrontar-se a les ferides.
Berta Dávila, La ferida imaginària, Trad. Eduard Velasco. Barcelona: Les Hores, 2024, 136 p., 17,95 €.
