Un dia com avui, que celebrem el Dia Mundial de la Poesia, és bon moment per recordar a Joan Salvat Papasseit, l'escriptor que s'autoanomenava 'poeta avantguardista'. Als primers números de
L'Avenç, apareix un
article de Dolors Oller que s'ocupa de la poètica de Salvat-Papasseit. Aquest 2024 fa cent anys que va morir de tuberculosi, regalant una obra que durant dècades fou molt poc coneguda. És per això que la commemoració de l’Any Salvat-Papasseit pretén ser un motiu per estendre els seus textos i reivindicar la seva figura.
El cert és que la crítica no ha acabat d'avaluar degudament la qualitat els seus versos. Ja ho deia Joan Fuster: «potser no hem estat ben bé justos amb Salvat-Papasseit». En el paisatge literari català del segle XX, Joan Salvat Papasseit emergeix com un dels personatges més influents i innovadors. Reconegut com un dels pilars de l'avantguarda poètica catalana, la seva obra ressona encara avui amb la seva audàcia, experimentalisme i compromís social. A través de la seva poesia, Salvat Papasseit va desafiar les convencions establertes, explorant nous horitzons lingüístics i conceptuals que van sacsejar els fonaments de la poesia tradicional. Dolors Oller, al número 19 de
L'Avenç, parla dels versos del barceloní com un text autobiogràfic. El mateix poeta afirmava: «Sóc, com a home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut» i «No he escrit mai res sens mullar la ploma al cor, esbatenat». Amb aquesta poesia vivencial la seva obra partirà de l'avantguarda però mica en mica s'acostarà més a la tradició, a allò que el modernisme i el noucentisme marquen com a principi estètic.
A partir del desastre col·lectiu de la Primera Guerra Mundial, un grup d'intel·lectuals es van aventurar a cercar nous llenguatges. És a través dels seus manifestos, que els avantguardistes busquen l'acció, el progrés, trencar amb el passat i amb els moviments que els precedien. A Catalunya, els moviments de l'avantguarda que més van proliferar van ser el futurisme i el cubisme i és Joan Salvat Papasseit un dels autors que en un principi representa més aquestes tendències. Les representa, principalment, en les primeres obres:
Poemes en ondes hertzianes (1919) i
L'irradiador del port i les gavines (1921). Aquests reculls de poemes destaquen per la seva estètica futurista i el profund interès per l'experimentació formal. Es destrueix la sintaxi per donar lloc a un discurs fragmentari, una objectualització del text a través de cal·ligrames. Alhora, les paraules en llibertat donen una sensació de moviment, sempre amb la moral avantguardista i l'esperit militant de l'escriptor al fons del text.
Segons Oller, a partir d'aquí i fins a l'últim llibre,
Ossa menor, «anirà oblidant aquests recursos i s'anirà acostant als recursos produïts pel modernisme i el noucentisme més establerts i tradicionals: l'exhibició romàntica de la subjectivitat, per una banda, i l'exaltació de l'estètica de la quotidianitat, per l'altra.» És evident, doncs, la tensió que hi ha entre la seva visió transgressora i els models literaris que pren finalment. La llengua acabarà ofegant el poeta avantguardista, inserit en una tradició que no concorda amb els ideals dels quals parteix.
En un moment en què els reptes socials i culturals encara són urgents, la poesia de Salvat Papasseit ens convida a reflexionar i actuar, recordant-nos que la paraula poètica pot ser una potent eina de transformació i esperança. Avui, 21 de març, celebrem la poesia amb un dels seus poemes:
Mester d'amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan Salvat Papasseit
La gesta dels estels, 1922
Us recomanem
quatre edicions que s'han publicat recentment en el marc de l'Any Papasseit:
El poema de la rosa als llavis, Joan Salvat Papasseit, Angle Editorial
Un gran clàssic de la poesia catalana amb les il·lustracions de Laura Borràs Dalmau
Joan Salvat Papasseit, Pep Molist, El Cep i la Nansa Edicions
És una invitació a recórrer breument la vida del poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), a través dels seus poemes més emblemàtics i amb les il·lustracions de Christian Inaraja.
Poesia completa (Joan Salvat Papasseit), Edició de Jordi Cornudella, Edicions 62
Aplega, en un sol volum, els sis llibres de poemes que van sortir entre 1919 i 1925, afegint-hi els poemes esparsos i algunes proses relacionades amb el fet poètic.
El pròleg d'Enric Casasses, escrit especialment per a aquesta edició, proposa una nova valoració de la poesia de Salvat-Papasseit.
Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula, Lo diable gros/Godall Edicions, amb introducció de Jordi Martí Font i pròleg de Joan Fuster.
