Ja és a la venda el
número de març de L’AVENÇ als quioscos i a través del nostre web, i també a llibreries. El 506 posa en valor la preservació de la cultura, amb una coberta que anuncia l’avançament editorial de
L’art ensangonat. Saquejats i saquejadors durant el Tercer Reich. A l'interior, podreu llegir els primers capítols d’un llibre que L'Avenç publica aquest mes.
Joan Santacana i Imma Socias recorren el periple de l’art “degenerat” durant i després de la Segona Guerra Mundial, i el paper del règim nazi, dels soldats nord-americans i de personatges europeus. La investigació posa llum a la participació d’un conegut polític català en l’entramat del comerç artístic després del conflicte que va segar el segle XX.
També ens endinsem en les textures de la pedra seca, una tècnica constructiva en recuperació des de fa anys, destacant l’exposició
“Dues pedres, paisatges persistents”, al Palau Robert, a l’”Aquest mes”. A "L’arca de Babel",
Carles Torner es dirigeix a la poeta iraniana
Mahvash Sàbet, i recorre els seus “versos engabiats”.
José E. Muratti Toro signa un Bitllet sobre l’apocalíptica pel·lícula de Netflix produïda per Michelle i Barack Obama,
Leave the World Behind. El film revela el perill dels llocs comuns a través de l’extraodinari col·lapse de l’entorn. L'escriptor convidat d'enguany,
Julià Guillamon, continua la seva sèrie recordant la relació dels intel lectuals catalans dels anys 30 amb els cactus, partint de la figura del periodista
Manuel Brunet (Vic, 1889).
Simona Škrabec entrevista
Mercè Picornell (Palma, 1975), professora a la Universitat de les Illes Balears i investigadora de la literatura catalana actual. Durant la conversa, Picornell aborda la idea del "patrimoni cultural" i l'ensenyament de la literatura a les aules. També aborda la necessitat de pensar en la cultura dins d'un context ampli i complex, per comprendre el rol que té en la societat en què vivim.
Als Focus, el professor
Giovanni Albertocchi celebra el centenari de la publicació de
La consciència de Zeno, d’Italo Svevo, pseudònim d’Ettore Schmitz. Una novel·la que discorre com una llarga sessió de psicoanàlisi i que va fascinar James Joyce, amic de l'autor. El reportatge
“Una mena d’assalt a la raó. El País Valencià en estat d’alerta” de
Lourdes Toledo, testimonia els canvis al panorama polític, cultural i social valencià després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig de 2023. Toledo ha conversat amb escriptors, periodistes i membres de les institucions culturals per analitzar la situació actual i el panorama de futur. L’escriptor, traductor i pensador polític
Bashkim Shehu dissecciona racismes, amb una especial atenció als països de l’Est i al cas dels romanís, a
“Racismes comparats. El canvi del paradigma racista”.
Recordem Salvador Puig Antich 50 anys després de la seva execució amb
Ana Sánchez, que llegeix la seva correspondència, conservada a la biblioteca del Pavelló de la República a
“Salut i anarquia. T’estimem, Salvador”. Una peça que il·lustra com entenia l’amor, la vida i la pròpia mort el militant anarquista que fou el darrer pres polític executat pel mètode del garrot vil a Espanya, el 2 de març de 1974.
També les cartes són el fil conductor de
Valèria Gaillard al mirador de literatura on parla de la darrera traducció catalana de
Les amistats perilloses, a mans de Marta Giné (Adesiara, 2023), a
“Quan un punt i a part significa un acte sexual”. Joan Todó dedica el seu “Llegir escrivint” als
Contes escollits d’Anton Thékhov, amb traducció de Xènia Dyakonova (Edicions Proa, 2023). Genís Barnosell ressenya
Europa. Una història personal, de Timothy Garton Ash (Arcàdia, 2023). Per tancar el número,
Jordi Puntí s’escapa de l’odissea de la IA amb l’article
“Retorn a la vida analògica”.
I recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
