La preservació de la cultura és un tema central al número 506 de L'Avenç, que reflexiona sobre els valors de la pertinença i la propietat. En l'editorial d'aquest març, Simona Škrabec, directora de L'Avenç, insta a observar la diversitat cultural amb prou distància per veure'n el conjunt.
Placet experiri, remarca Settembrini, després d’haver escoltat pacientment un excurs abrupte de Hans Castorp. Amb el característic ímpetu juvenil, aquest li volia demostrar que no hi ha res més trist que una dona toixa que hagi contret una malaltia mortal com la tuberculosi. La proximitat de la mort ennobleix els esperits cultivats. En canvi, davant de l’estupidesa i la vulgaritat, tot aquest patiment, perd sentit. Fa exactament cent anys des que es va publicar aquest diàleg a les pàgines de
La muntanya màgica.
Amb la frase llatina, Thomas Mann va crear un d’aquells nusos que encara inciten a la reflexió. Sembla com si el vell erudit digués al jove eixelebrat que experimenti amb tota mena d’hipòtesis, que té tot el dret d’
experiri. O potser es tracta, al contrari, d’una observació prou sorneguera per desacreditar una conclusió caçada al vol i ben poc humanista: el jove Castorp exclouria de la dignitat de la mort tots aquells que no tenen prou importància.
Un enginyer ros i adinerat conversa amb un lletraferit de regions meridionals, però que parla l’alemany tan bé que allò que delata el seu origen no són els errors i les mancances lingüístiques, sinó un excés de precisió i una prosòdia massa elaborada. En aquest sanatori de tísics de vides acomodades, Thomas Mann recalca que el saber es crea en una constant, i a vegades difícil, tensió amb els que són diferents. Un italià que parla alemany amb una perfecció insultant té, doncs, tota la possibilitat d’incidir en qüestions fonamentals, les que cimenten la convivència d’una cultura compartida, l’europea, igual com tots els altres personatges que desfilen per aquest salons inventats. Amb aquests actors de paper, l’autor es cura a si mateix de la supèrbia. No és mai fàcil resoldre els enigmes de la vida. I tampoc no és possible pensar-nos fora d’aquest «cabdell embullat» de les relacions entre les cultures més diverses, com recalca Mercè Picornell en l’entrevista del mes.
En aquest número de març, Lourdes Toledo apunta: «Vist en el conjunt, pot semblar oníric o distòpic, propi d’una sèrie de Netflix». Es refereix als canvis que han afectat la societat valenciana després de les últimes eleccions. I la ressenya d’una pel·lícula produïda per Michelle i Barack Obama ens explica amb detall com són aquestes distopies que circulen per les plataformes de màxima difusió, entonant el missatge que la humanitat no té salvació possible i que l’únic que podem fer és «drogar-nos» amb la ficció. En què es fonamenta la sensació que no podem canviar ni els missatges ni les realitats?
Altres contribucions ens donen més arguments per veure com s’aprofundeix l’enorme esvoranc entre els inclosos i exclosos i com es cultiven les conviccions que algú de fora no pot ser mai un interlocutor vàlid. A Europa, la vil metonímia confon el poble romaní amb residus indesitjables. A l’Iran, el règim persegueix els bahà’í amb el fervor de les guerres santes pròpies d’altres temps. Els versos sàfics de Mahvash Sàbet són una llavor, certament, però que fràgil que és la paraula. I alhora, les paraules són origen de tots els fets i quin mal que pot provocar un
placet experiri pres a peu de la lletra. El que està passant a Gaza no és sinó un ressò de la funesta convicció que pot haver-hi vides prescindibles. Cent anys més tard, encara estem davant d’una mateixa lliçó que sí que caldria haver après. Cal estimar la diferència i buscar el contacte amb allò que no comprenem a la primera. Per això ens cal tornar a llegir també
La consciència de Zeno d’Italo Svevo i recordar que el 3 de juny farà cent anys que ens va deixar Franz Kafka —tot i que la seva bondat immensa perdura, i perdurarà.
Podeu tenir accés a aquest editorial i a d'altres continguts del número 506 de
L'Avenç (març) adquirint-lo
aquí. I us podeu subscriure a la revista per mitjà d'aquest
enllaç.
