Aquest gener…
LES PETJADES DE LA MEMÒRIA
Onze entrevistes de L’Avenç
Josep M. Muñoz Lloret
Assaig
“Les admirables entrevistes de Josep M. Muñoz formen, en conjunt, un retrat molt interessant i significatiu de la cultura i la política a Catalunya. M’he preguntat més d’una vegada si no les podríem considerar els
homenots de Josep Pla del segle XXI.” Jorge Herralde
Per la seva extensió i profunditat, les entrevistes de Josep M. Muñoz a
L’Avenç han obtingut una notorietat recurrent. Ara n’oferim una selecció d’onze, triades entre les més sobresortints de les publicades en els últims anys. Catalunya endins, Espanya enfora, però també amb una mirada posada a l’exterior, la diversitat d’homes i dones entrevistats conforma un conjunt d’experiències viscudes que aporten coneixement i reflexió: Núria Sales, Vivian Gornick, Miquel Barceló, Antonio Franco, Carmen Claudín, Bernardo Atxaga, Joan B. Culla, Anne-Marie Thiesse, Andreu Domingo, Ignacio Sánchez-Cuenca i Valentín Roma.
La presentació d'aquest llibre serà
dimarts 16 de gener, a les
19h a la
llibreria La Memòria (Pl. de la Vila de Gràcia, 19, Barcelona). Amb
Ignasi Aragay, periodista i autor del pròleg, i l’autor, Josep M. Muñoz.
Al febrer…
.jpg)
MARXARONS
Viatge pels cims i les valls del llenguatge
Cristina Masanés
L’Accent, 14
“No sé si allò que no s’anomena deixa d’existir. El que sí que sé és que, sense noms, el grau de buidor és abismal.”
Aquest és un llibre sobre el misteri de la parla humana. Un viatge lingüístic a través de la figura del pare de l’autora, persona apassionada per l’alpinisme, que, després de patir un vessament cerebral, va quedar sense parla. Va començar aleshores una ascensió per cims i muntanyes inabastables per intentar recuperar les paraules. Quina cohesió pot tenir el món interior si no es disposa de significants? En quina desolació mental va viure el pacient que es va inventar un verb, “marxarons”, mentre tot això va durar? Si la veu interior s’articula amb la gramàtica, com ho fa quan l’ha perdut? I més encara, com es construeix la consciència sense paraula?
AMY FOSTER
Joseph Conrad
Traducció de Josep M. Muñoz Lloret
L’Accent, 15
“La seva estrangeria tenia un segell peculiar i indeleble. A la fi, la gent es va acostumar a veure’l. Però mai no es van acostumar a ell.”
Un emigrant de l’Europa central sobreviu al naufragi, davant de la costa anglesa, d'un vaixell que el duia cap a Amèrica. Desesperat, arriba en un poble buscant ajuda, però els seus habitants desconfien d'un home descurat i que no parla la seva llengua. Només una dona, l’Amy Foster, li brindarà la seva bondat. Inspirada en un fet real de la vida de Conrad —quan, acabat de casar, ell delirava en polonès a causa d’una febrada i no reconeixia la seva dona, anglesa, ni a penes ella a ell—, la narració, publicada el 1901, es desenvolupa no pas en una illa salvatge, sinó en les civilitzades costes d’Anglaterra, on no obstant això el nàufrag és rebut amb tremenda hostilitat i on patirà els efectes de “la por a l’incomprensible”, fins al punt que l’amor s’acaba convertint en desolació.
I aquest març
L’ART ENSANGONAT
Saquejats i saquejadors durant el Tercer Reich
Joan Santacana i Imma Socias
Assaig
“El 1947, a Basilea vaig tornar a veure per primera vegada després de la guerra una gran exposició dels meus quadres, molts dels quals havia donat per destruïts després de l'onada de devastació antiartística que havia patit Alemanya. El règim hitlerià no havia destruït, doncs, la majoria dels meus quadres, sinó que els havia venut a l'estranger a canvi de bones divises” Oskar Kokoschka
L’Alemanya nazi va perpetrar un autèntic saqueig d’obres d’art amb la destrucció d’obres, la persecució d’artistes i la confiscació de béns particulars i de col·leccions públiques que es va estendre als països ocupats. El saqueig, que serà institucional, tindrà també noms i cognoms concrets, des dels homes de Göring a l’extensa xarxa de compradors i intermediaris i els llocs on van anar a parar aquestes obres. Capítol especial mereix el rastre de l’art ensangonat a Espanya i Amèrica Llatina, així com al paper de Francesc Cambó com a col·leccionista. El llibre apunta també una reflexió final sobre el valor de l'art i la reparació del dany.
EL DIA DE L’ÒLIBA
Leonardo Sciascia
Traducció de Xavier Lloveras
Literatures
“La mort no és res comparada amb la vergonya”
Publicada l’any 1961, la novel·la, basada en un fet real —l’assassinat d’un sindicalista a mans de la màfia—, s’obre amb un homicidi: mentre és a punt de pujar a un autobús ple de gent, Salvatore Colasberna, un petit constructor local, és assassinat. Davant del cadàver, els passatgers de l’autobús desapareixen ràpidament, mentre el conductor i el revisor es mostren reticents a les preguntes dels carrabiners. El capità Bellodi, provinent de Parma, té l’encàrrec de dur a terme la investigació, però topa amb l’
omertà: tot i que tracta de rompre el silenci i la indiferència de la gent, obté pocs resultats. Aparentment,
El dia de l’òliba es presenta com una novel·la negra: hi ha un homicidi i una desaparició a resoldre i un capità dels carrabiners que, tot i els obstacles, mira de descobrir la veritat i de resoldre el cas. Però és també, i sobretot, una novel·la de denúncia, on Sciascia pren partit contra el clima de violència i intimidació creat per la màfia a Sicília; contra l’
omertà dels sicilians, que amb el seu silenci permeten i afavoreixen el poder de la màfia; i contra els polítics que sovint en són còmplices, encobrint els crims de la màfia per treure’n profit personal.
Recordeu que podeu consultar el catàleg de llibres de
L'Avenç aquí. Bona lectura!
Estigueu atents a la revista
L'Avenç, perquè us avançarem algunes pàgines d'aquestes novetats ben aviat. Us hi podeu subscriure
aquí.
Si ens seguiu les nostres xarxes socials, també podreu llegir algunes píndoles dels nostres propers llibres a
Twitter,
Instagram i
Facebook.
