El
primer número de 2024 de L'Avenç ja és a la venda als quioscos i
a través del nostre web, i també a llibreries. Encetem l'any amb una portada dedicada a la secció
Cactus, i presentem així l'escriptor convidat
Julià Guillamon, que ens acompanyarà en els propers onze números. En el número 504, també desvelem “D’on venim”, de
Marta Pera Cucurell, l'avançament editorial del llibre
T’estimo com la sal (Viena, 2024), editat per Carme Junyent i Simona Škrabec. A l'Arca de Babel,
Carles Torner dirigeix una carta a la doctora Ma Thida. Als Bitllets, ens atansem a l’obra de Daniel Gasol i la “Ley de Vagos y Maleantes” exposada al MACBA amb
Cristina Masanés, i
Pere Comellas repassa l’ecologisme lingüístic de M. Carme Junyent. Simona Škrabec entrevista l’escriptor marroquí
Mahi Binebine, una conversa sobre literatura, màscares i una família "de bufons", com el mateix autor l'anomena.
Als Focus, l’historiador
Joaquim Albareda desgrana el grau de govern que tenia Catalunya abans de 1714. L’article es complementa amb la ressenya de
Genís Barnosell, publicat als Miradors, una mirada a l'obra d'Albareda
Catalunya vençuda però no sotmesa (2023).
Gustau Muñoz repassa la vida de l’artista valencià Monjalés, inseparable de la seva obra. Als Miradors, Joan Todó s’apropa a la darrera obra d’Elisabet Riera,
Una vegada va ser estiu la nit sencera, i
Martí Gallén reflexiona sobre l’estat del teatre català amb una crítica de l'obra
La madre de Frankenstein, adaptació de la novel·la homònima d'Almudena Grandes.
Valèria Gaillard recorre el Museu Nissim de Camondo amb la correspondència fictícia d'Edmund de Waal, del llibre
Cartes a Camondo (Quaderns Crema, 2023). Per acabar, descobrim qui s’amaga rere Michel Field, pseudònim que uneix les escriptores Katharine Bradley and Edith Cooper, amb
Jordi Puntí.
I recordeu que podeu adquirir la revista
aquí i també subscriure-vos-hi
AQUÍ.
