REVISTA

Inaugurem un any de Cactus al 504

La portada de gener desvela la col·laboració literària d'enguany, signada per Julià Guillamon

Emili Godes Hurtado, 'Cactus punxós', cap a 1930 a la Col·lecció Nacional de Fotografia del MNAC (1999) | Museu Nacional d’Art de Catalunya © Maria Rosa Godes
per Redacció, 1 de gener de 2024 a les 11:20 |
El primer número de 2024 de L'Avenç ja és a la venda als quioscos i a través del nostre web, i ben aviat estarà disponible també a llibreries. Encetem l'any amb una portada dedicada a la secció Cactus, i presentem així l'escriptor convidat Julià Guillamon, que ens acompanyarà en els propers onze números. En el número 504, també desvelem “D’on venim”, de Marta Pera Cucurell, l'avançament editorial del llibre T’estimo com la sal (Viena, 2024), editat per Carme Junyent i Simona Škrabec. A l'Arca de Babel, Carles Torner dirigeix una carta a la doctora Ma Thida. Als Bitllets, ens atansem a l’obra de Daniel Gasol i la “Ley de Vagos y Maleantes” exposada al MACBA amb Cristina Masanés, i Pere Comellas repassa l’ecologisme lingüístic de M. Carme Junyent. Simona Škrabec entrevista l’escriptor marroquí Mahi Binebine, una conversa sobre literatura, màscares i una família "de bufons", com el mateix autor l'anomena. 

Als Focus, l’historiador Joaquim Albareda desgrana el grau de govern que tenia Catalunya abans de 1714. L’article es complementa amb la ressenya de Genís Barnosell, publicat als Miradors, una mirada a l'obra d'Albareda Catalunya vençuda però no sotmesa (2023). Gustau Muñoz repassa la vida de l’artista valencià Monjalés, inseparable de la seva obra. Als Miradors, Joan Todó s’apropa a la darrera obra d’Elisabet Riera, Una vegada va ser estiu la nit sencera, i Martí Gallén reflexiona sobre l’estat del teatre català amb una crítica de l'obra La madre de Frankenstein, adaptació de la novel·la homònima d'Almudena Grandes. Valèria Gaillard recorre el Museu Nissim de Camondo amb la correspondència fictícia d'Edmund de Waal, del llibre Cartes a Camondo (Quaderns Crema, 2023). Per acabar, descobrim qui s’amaga rere Michel Field, pseudònim que uneix les escriptores Katharine Bradley and Edith Cooper, amb Jordi Puntí.

I recordeu que podeu adquirir la revista aquí i també subscriure-vos-hi AQUÍ.

 
Participació