La iniciativa "La Taula Parada. El gust per la història" ha situat en quatre espais patrimonials instal·lacions de taules parades, que rememoren els àpats de Nadal. Fins a l'11 de febrer, es podran visitar a la Cartoixa d’Escaladei, la Canònica de Vilabertran,la Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol) i el Castell Monestir d’Escornalbou. A continuació, compartim l'article que explica la iniciativa, escrit per Carme Bergés Saura, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, publicat al número 504 (gener de 2024) de L'Avenç.
El concepte de patrimoni és complex i dinàmic. Sense abandonar un cert consens, podem dir que patrimoni és el conjunt de béns mobles i immobles, així com de béns immaterials, relacionats amb la història i la cultura que, pels seus valors, mereixen ser protegits i conservats. La definició d’aquests valors i la seva atribució, que tenen dimensions materials però també simbòliques és, sense cap mena de dubte, el quid de la qüestió. Massa sovint, els espais, els objectes i les accions que pertanyen a l’àmbit de la privacitat i de la quotidianitat han tingut un paper secundari en la historiografia.
Per contra, aquests elements—espais i objectes domèstics, relacions i accions quotidianes— prenen una gran rellevància en tant que ens ajuden a dibuixar amb nitidesa uns espais històrics viscuts i ens connecten un altre concepte, també difícil però del tot suggerent, i que avui és el nostre protagonista: ens referim al concepte de llar.
Utilitzo expressament aquesta paraula, i no casa ni habitatge, que també serviria, ja que el significat de llar té unes connotacions que ens són imprescindibles per entendre el projecte que hem creat al voltant dels interiors històrics i les taules parades. La llar es defineix com un espai físic i social mínim que desenvolupa sentiments de pertinença en un individu. És a dir, ens parla d’espai físic (casa / habitatge), però també d’espai íntim i de pertinença a un grup. Ens remet, per tant, a la idea de família, un concepte que també abordarem en un sentit ampli que depassa, inevitablement, els marcs convencionals i ens situa en tipologies i relacions familiars diverses.
Així doncs, el projecte La taula parada es mou entre una dimensió material que recrea un moment precís com és el dinar de Nadal en uns interiors històrics concrets, i la dimensió simbòlica que té a veure amb la ritualitat de la quotidianitat i amb els rols socials de cada membre de la família o de la comunitat representada.
És innegable que existeix una vinculació ben estreta entre família i casa i que aquesta sempre n’ocupa un lloc principal. De fet, l’habitatge no deixa de ser una construcció social i, per tant, és la manifestació d’una època concreta i de la mentalitat i els gustos d’aquells individus que l’habiten.
L’espai on intervenim —el menjador d’una casa o el refetor d’una comunitat religiosa—, els objectes que exposem —des de la taula com a element central i bàsic, fins a tot l’atuell necessari per a l’àpat—, així com els receptaris que recuperem, responen a diferents formes de pensar i de fer. Són elements significatius d’uns moments històrics concrets que amaguen significats profunds.
ELS ESPAIS VISCUTS
L’acció que proposa el Departament de Cultura es desenvolupa en 4 monuments els quals responen a cronologies diferents i a tipologies patrimonials diverses. Un recorregut en el temps i en els espais que conformen tota una geografia física però també humana: des de la sobrietat de la Cartoixa d’Escaladei, fins a l’ostentació del Castell d’Escornalbou; passant per la familiaritat de la Casa Museu Prat de la Riba i el recolliment de la Canònica de Vilabertran. Dos exemples religiosos, que se situen en plena Edat Mitjana però amb característiques ben diferents segons l’ordre a la qual responien, i dos exemples civils, l’un de la burgesia benestant i l’altre de caràcter rural, de principis de segle XX, que han sabut conservar l’atmosfera pròpia.
Menjar com un canonge: Al refetor de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran hi trobarem una taula per als 12 canonges i l’Abat que conformaven aquesta comunitat al segle XVI. Es regien per la regla de Sant Agustí i, pel que fa als àpats, sabem que eren abundants i variats, amb una important presència de carn, i amb el pa i el vi com a aliments imprescindibles. De fet, l’alimentació tradueix el rol social que ocupaven els membres de la comunitat i, en el cas dels canonges, la seva pertinença a un estatut superior els permetia una dieta més abundant, accentuada per la solemnitat que comportava la celebració del Nadal. Tot i això, el parament de les taules era senzill i auster i els atuells habituals són les escudelles, els talladors per la carn, l’anap o copa i els coberts de fusta.
Austeritat i doble ració: A la Cartoixa d’Escaladei, la vigília de Nadal és festa solemne i, a diferència de la resta de l’any, els pares tenen escudella doble, una per dinar i l’altra per sopar. Així doncs, malgrat la duresa de l’orde de Sant Bru que regeix la Cartoixa i que es basava en l’austeritat, l’aïllament i el silenci, hi havia uns pocs dies a l’any que es permetia algun àpat en comunitat, tot i que mantenint la separació entre pares i llecs. Durant aquestes dates assenyalades es parava una taula amb un servei que incloïa una gerra de vi o sellonet, una gerra per l’aigua, l’escudella i el plat pla de ceràmica, els gots i els coberts de fusta.
Tradició i família: A la casa on va néixer i morir el polític i president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, s’hi respira una atmosfera pròpia d’una família benestant de caràcter rural, de gustos rígids i costums austeres. La taula del menjador esdevé un element central que permet el retrobament de la família que, en aquests contextos, esdevé un eix neuràlgic que domina des de la distribució domèstica a el repartiment de funcions i les relacions entre els seus membres.
Un dels moments on aquesta comunió era més evident és el Nadal, moment en què es treien les millors robes de taula, la vaixella i cristalleria més fina custodiada en armaris durant la resta de l’any, i es preparava la tradicional, i encara vigent, escudella amb la seva carn d’olla.
La família que es tria: El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, d’origen medieval, va ser transformat en residència senyorial pel diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda a principis del segle XX. Ell va portar a aquest espai històric tota la sofisticació i el luxe que va acumular al llarg dels seus viatges gràcies a la seva curiositat i als seus gustos refinats i, sovint, “exòtics” per a l’època.
En aquesta taula parada, hem triat una data ben concreta, el Nadal de 1928 en què Eduard Toda convida als seus grans amics, Agustí Duran i Sanpere i la seva dona Hermínia Grau, perquè l’acompanyin en un àpat que es vesteix de festa i que cuida tots els detalls. En aquest cas, la correspondència privada ens ha permès recrear un espai i, alhora, recuperar uns records íntims que constitueixen l’ànima d’aquesta llar.
NADAL A TAULA
Del 20 de desembre de 2023 a l’11 de febrer de 2024, aquests quatre espais patrimonials acullen doncs, la instal·lació de taules parades, recreant el dinar de Nadal amb la voluntat d’apropar al públic els usos i costums vinculats als àpats nadalencs i la socialització en els diferents contextos temporals i d’espai seleccionats, alhora que pretenen dinamitzar els monuments tot oferint una acció singular per atraure visitants i millorar l’experiència global, creant-ne també un relat de la quotidianitat.
Si voleu rebre el número 504 de L'Avenç, on es publica aquest article, premeu
aquí.
