Any Tàpies, art i memòria

Avui fa cent anys que va néixer l'artista plàstic Antoni Tàpies a Barcelona i arrenquen tot un seguit d'iniciatives que l'homenatgen. Els actes s'obren avui amb la inauguració de dues exposicions a la Fundació homònima: "L’empremta del zen" (que es podrà veure fins al 23/6/24) una mostra centrada en l’interès de l’artista per aquesta tradició oriental, i "A=A, B=B" (fins al 3/3/24) que reflexiona sobre la bellesa i la poesia en el procés de creació del coneixement científic. Podeu consultar el programa complet aquí.

A banda d'exposicions i activitats cal remarcar en l'àmbit de la recerca la creació de la Càtedra Antoni Tàpies - UPF d’Art i Pensament Contemporanis, per fomentar la docència, la recerca i la difusió del coneixement en relació a Antoni Tàpies. Fruit de l’acord es convocarà un premi Internacional de recerca postdoctoral i s’organitzaran activitats de debat i reflexió, entre les quals les jornades “Art i Espiritualitat”.

La revista Enderrock dedica també en el seu número de desembre un reportatge a un aspecte del compromís artístic i cultural de Tàpies, atès que la seva obra ha iŀlustrat els discos i cartells d’una vintena de músics i grups nacionals i internacionals (Montserrat Martorell, Imanol, Carles Santos i la Coral Càrmina, entre d'altres. També Jordi Savall, i Raimon, els quals participaran avui en la inauguració de l'Any Tàpies.

Tàpies va ser un dels accionistes de L'Avenç en l'etapa fundacional i va ser el responsable de la coberta del número 100. Josep M. Muñoz li va fer una entrevista en profunditat en el número 336, de juny de 2008 en què es repassen els orígens i la seva formació, els seus contactes artístics amb l'estranger, la seva obra i el seu compromís polític i cultura, la seva visió sobre l'art i la creació de la Fundació, des de l'experiència dels 85 anys de vida.

Tàpies és, juntament, amb Miró, l’artista català més important del segle XX. Nascut en el si d’una família burgesa, culta i catalanista, els seus primers temptejos en el món de l’art s’inicien durant la llarga convalescència d’una malaltia pulmonar. Progressivament, es va anar decantant cap al dibuix i la pintura, i acabà deixant els estudis de dret per dedicar-s’hi plenament. La seva obra parteix d’un figurativisme surrealista, amb influències de Miró i Klee, però després d’una estada a París, l’any 1950, la seva pintura assoleix un estil propi, i aviat Tàpies esdevé, de la mà de la galerista Martha Jackson i de l’artista i crític Michel Tapié, un dels principals pintors informalistes europeus. Les pintures matèriques formen una part substancial de la seva obra, en la qual ha emprat procediments mixtos de tota mena. Han estat constants les exposicions personals i de caràcter antològic o retrospectiu arreu del món, de Tòquio a Nova York, passant per les principals capitals europees. Després d’una trajectòria de seixanta anys, en què ha rebut tota mena de premis i reconeixements, Tàpies ha consolidat un llenguatge artístic que tradueix plàsticament, d’una banda, la seva concepció de l’art i, de l’altra, unes preocupacions molt influïdes pel budisme i per la filosofia oriental. Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, ha desenvolupat una activitat intensa en el camp de l’obra gràfica. Ha fet un gran nombre de llibres de bibliòfil i carpetes en estreta col·laboració amb poetes i escriptors, particularment amb Joan Brossa. També ha destacat en el cartellisme i en l’escultura pública. Les seves reflexions també han quedat recollides en un bon nombre de llibres. 

"Potser una cosa que falta és aprendre a llegir l’art modern. Molta gent es pensa que pot jutjar de seguida. «Això m’agrada, això és bo o dolent...» com ho llegeixes, això? En el pròleg del primer llibre que vaig escriure La pràctica de l’art, ja en parlo d’aquest problema. El difícil, i en això han estat mestres els orientals, és la sensibilitat que tenen certs pobles, el refinament fins i tot, el gust que tenen per expressar-se en formes artístiques. Els japonesos, que en altres coses poden haver estat molt durs i molt difícils, en canvi aquest refinament el té tota la societat. Això vol dir que és una cosa que s’ensenya des de petits, que ha impregnat tota la societat. I això ens falta aquí. Almenys, estem endarrerits."

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.