Diari de la Guerra i Barcelona viscuda

«La publicació de dos inèdits de Reventós s'hauria de celebrar com una Champions de la història cultural catalana» Jordi Amat, La Vanguardia.

«En aquests temps actuals també d’extrems, tant de bo el fantasma de Reventós, un català lliure, equilibrat i independent, pacífic, culte i compromès amb el país, encara habités entre nosaltres.» Ignasi Aragay, Ara.

«A part de la potència descriptiva, que fa la lectura plaent i agraïda, la publicació d’aquests papers és una troballa de primer ordre. Per saber com pensava la burgesia enmig de la guerra, per mapejar-ne les relacions familiars i d’amistat, per treure aprenentatges de les febleses estratègiques de les classes dirigents del país i per fer-se una idea del nivell de cultura que es va esfondrar el 39.» Josep Asensio, Núvol.

«Un llibre necessari per als qui no desisteixin d’intentar desfer alguns dels nusos incrustats en el fil de la nostra història.» Miquel Berga, El Punt Avui.

«Nos han contado la Guerra Civil de muchas maneras, con algunas luces y sus muchas sombras. Sin embargo, siempre será mucho más interesante que aquella tragedia nos la cuenten aquellos que la vivieron en primera persona. Desde su fallecimiento en 1942 ha quedado oculto un diario muy iluminador sobre ese episodio histórico.» Víctor Fernández, La Razón. 

«Tots els catalans haurien de llegir el ‘Diari de la guerra” de Manuel Reventós.» Marc Giró, Més 324.

«Un testimoni excepcional, fresc, espontani, escrit a raig i en calent. Un text potent, analític o furiós, carregat d’adjectius sobre fets i personatges la majoria dels quals no se salven. Transmet indignació, ira, por, impotència, ràbia, amargor, tristesa, escepticisme, pessimisme.» Joaquim Nadal, L'Avenç. 

«[Tots dos textos] reflecteixen el trauma de la Guerra Civil i la frustració d'una brillant generació de professionals que van veure estrincats els seus ideals.» Josep Playà, La Vanguardia.

«El text és escrit a cremadent dels esdeveniments i sense les revisions i censures que una edició posterior hauria comportant. Això fa que el dietarista no eviti judicis severs sobre un conflicte que havia fet desaparèixer el seu món i havia comportat l'esclat d'una revolució social i una violència que havia multiplicat "les formes més vils de l'enveja, la crueltat i la niciesa", que un liberal com ell només podia detestar.» Joan Safont, El Nacional.

«Catalunya ignora avui, i continuarà ignorant, que Manuel Reventós fou sense cap mena de dubte el català més brillant de la seva generació.» Eugeni Xammar, Seixanta anys d'anar pel món. 

Ressenyes

Ignasi Aragay, Diari Ara, 31 de març 2023.

Josep Maria Carbonell, Catalunya Plural, 28 d'octubre 2021.

Carles Duarte i Montserrat, Diari de Girona , 22 d'agost 2021.

Pep Martí, Nació digital, 11 de juliol de 2021.

Andreu Missé, Alternativas Económicas, juliol de 2021.

Carles Geli, El País, 26 de juny 2021.

Jordi Amat, La Vanguardia, 8 de maig de 2021.

Miquel Berga, El PuntAvui, 2 de maig de 2021.

Laia Reventós Rovira, Política&prosa, 1 de maig de 2021.

Joaquim Nadal i Farreras, L'Avenç, maig 2021.

Josep Asensio, Núvol, 21 d'abril de 2021.

Víctor Fernández, La Razón, 4 d'abril de 2021.

Joan Safont Plumed, el Nacional, 24 de març 2021.

Ignasi Aragay, diari Ara, 23 de març 2021.

Josep Playà Maset, La Vanguardia, 18 de març 2021.

Entrevista

Entrevista de Xavier Graset a Josep M. Muñoz i Laia Reventós, Més 324 (TV3), 8 d'abril de 2021.