La identitat escindida de Jaume Sisa

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 461, octubre 2019

Page
20

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va néixer al barri del Poble-sec, al si d’una família treballadora, que havia perdut la guerra. Després d’una infantesa normal i feliç, estudia comerç i, als setze anys, es compra una guitarra. De formació musical autodidacta, s’uneix al Grup de Folk i tot just als 20 anys publica el seu primer disc, titulat L’home dibuixat (1968). Vinculat al panorama underground de la ciutat, el 1974 contribueix des de la sala Zeleste a fundar l’Orquestra Plateria. A partir d’aleshores, exerceix de “cantautor galàctic”. El 1975 arriba el seu primer gran èxit, el disc Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó que forma part de l’educació sentimental de tota una generació. El 1978 fa la música per a l’espectacle Antaviana, sobre textos de Pere Calders, de la companyia teatral Dagoll Dagom, amb qui col·laborarà també a Nit de Sant Joan (1981). El 1984, decideix retirar-se, amb un doble àlbum titulat Transcantautor: última notícia. Al cap d’un temps, a Madrid, reapareix com un cantant de boleros anomenat Ricardo Solfa, una experiència no del tot reeixida. El 2001, reapareix com a Sisa amb un disc, Visca la llibertat, gravat amb Pascal Comelade. Ara, als 71 anys, ha tancat el cercle amb l’edició de totes les seves cançons i tots els seus textos, agrupats sota el títol genèric d’Els llibres galàctics, 1966-2018 (Anagrama).

L'Avenç 461 - octubre 2019
Preu de l'article 1 €