Editorial: La cultura, necessitat social

Des de l'equip de redacció de L'Avenç, us avancem l'editorial del número de març i us comuniquem la nostra adhesió a les reclamacions de la plataforma cultural Actua Cultura 2%.

"A l’època en què va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona —un càrrec que va abandonar en desacord amb l’escàs pressupost de què disposava el seu departament—, l’arquitecte Oriol Bohigas deia que les administracions públiques no es prendrien seriosament la cultura fins que el sector cultural no omplís periòdicament la plaça de Sant Jaume amb les seves manifestacions de protesta. D’això ja fa més d’un quart de segle, i d’aleshores ençà els pressupostos públics per a la cultura no només no han augmentat, sinó que arran de la crisi financera i econòmica s’han vist severament retallats —sense que els sectors afectats hagin tingut la capacitat d’omplir cap plaça en protesta..." [segueix]

actua cultura

"...Per acabar-ho d’adobar, també a causa de l’impacte de la Gran Depressió, les fundacions de bancs i caixes, que duien a terme una feina significativa en el camp de la cultura, o bé han desaparegut o bé han orientat la seva funció predominantment cap a qüestions de benestar social, amb l’argument que és més important donar beques-menjador per a infants que altrament no podrien dinar a l’escola, que beques a creadors. L’implícit que hi ha darrere les retallades i darrere les noves prioritats assistencials és que, al capdavall, una societat no pot permetre’s que els seus infants passin gana, però sí que se’n pot estar, de les creacions dels seus artistes, músics o escriptors, que són vistes massa sovint com una cosa secundària o, fins i tot, ornamental.

En aquest sentit, cal saludar l’aparició, al gener passat, d’una plataforma, Actua Cultura, que aplega gent del sector privat de l’audiovisual, l’editorial, el musical, les arts escèniques i les galeries, que s’han unit per dir “prou” a la situació. En el manifest fet públic per l’associació, es denuncia que el pressupost de cultura de la Generalitat de Catalunya —que, recordem-ho, té competències “plenes” en cultura— s’ha reduït a la meitat en l’última dècada i ara representa només el 0,6 % del total. La petició que fan és que que el pressupost de la Generalitat en aquest àmbit augmenti fins al 2 %. Des de la plataforma es declaren “cansats” de la “desídia” i “manca de consideració” per a la cultura, que es tradueixen en un “pressupost minúscul” que consideren, amb tota la raó, “injust i indecent”. De fet, amb dades aportades per Actua Cultura i obtingudes de la Generalitat mateixa i d’Eurostat, la despesa anual per a cultura per habitant és a Catalunya de 30 euros, lluny, molt lluny, dels 90 de Polònia, els 120 de Portugal, els 200 de França i els 800 de Suècia. Són, certament, unes dades desoladores.

Des del sector cultural, s’insisteix regularment en l’argument prou conegut, però no per això menys cert, que la cultura és una necessitat social i que ha de ser vista, al costat de la sanitat, l’educació i l’atenció a la dependència, com un dels pilars de l’Estat del Benestar. En paral·lel, també s’ha posat l’accent en els rèdits d’un sector, el cultural, que produeix en termes d’ocupació i de facturació un retorn substantivament superior a la inversió que rep. Al respecte, es recorda, que la cultura no és pas un sector particularment subvencionat, i que ho és menys que la pagesia o l’automoció. Altrament, a Catalunya en concret, no ens cansem de repetir que la cultura és una eina bàsica per a la construcció nacional i per a la cohesió social, i a tot arreu un element fonamental per combatre la desigualtat social. I, en darrer terme però no en el menys important, també es comença a dir en veu alta que si volem evitar que la capacitat xucladora de Madrid s’acabi enduent els millors professionals, hem d’oferir-los feina i possibilitats reals aquí. Els arguments, doncs, aquests i molts altres de complementaris, hi són. Que els polítics els acabin escoltant i les administracions els acabin fent seus, dependrà de la capacitat efectiva que tingui el sector de fer-los sentir en l’àgora pública. La veu de L’Avenç no hi faltarà."