Estrenem una nova col·lecció de llibres: L'ACCENT

Després d'arribar als 100 títols publicats en les sèries Assaig i Literatures, L'Avenç inicia aquest mes de març de 2020 una nova col·lecció: L'ACCENT.

Més

Emili Manzano Pinyols d'aubercoc Peter Handke Infelicitat perfecta Simona Škrabec Joan-Lluís Lluís Els invisibles L'Accent

Editorial: La cultura, necessitat social

Des de l'equip de redacció de L'Avenç, us avancem l'editorial del número de març i us comuniquem la nostra adhesió a les reclamacions de la plataforma cultural Actua Cultura 2%.

"A l’època en què va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona —un càrrec que va abandonar en desacord amb l’escàs pressupost de què disposava el seu departament—, l’arquitecte Oriol Bohigas deia que les administracions públiques no es prendrien seriosament la cultura fins que el sector cultural no omplís periòdicament la plaça de Sant Jaume amb les seves manifestacions de protesta. D’això ja fa més d’un quart de segle, i d’aleshores ençà els pressupostos públics per a la cultura no només no han augmentat, sinó que arran de la crisi financera i econòmica s’han vist severament retallats —sense que els sectors afectats hagin tingut la capacitat d’omplir cap plaça en protesta..." [segueix]

actua cultura

Més

Bones Festes i Més Cultura per al 2020

Des de L'AVENÇ us desitgem que passeu unes bones festes de Nadal i compartim amb vosaltres el desig per un 2020 amb més cultura per a tothom, amb més mitjans per fer-la, amb més llibertat per expressar-la, amb més coneixements per transmetre-la, i amb més experiències per viure-la.

Per això us animem a subscriure-us a L'Avenç, per contribuir a fer possible el nostre projecte cultural, i us convidem a seguir de prop les propostes que arribaran amb el nou any: tindrem més llibres, més autors, més relats, més projectes i fins i tot una col·lecció de llibres nova, L'Accent. Aviat en tindreu detalls!

Subscriu-te a la revista en paper aquí (a partir del número de gener)
Subscriu-te a la versió digital aquí (disponibilitat immediata)

Bones Festes i Més Cultura per al 2020!

 

Més

[EDITORIAL] EL MALESTAR DE LA POLÍTICA

Més enllà dels resultats dels comicis del 28 d’abril –que tot just hem conegut en el moment que aquest número entrava a la impremta– i dels pactes de govern a què donaran lloc, la campanya que ha precedit aquestes crucials eleccions generals a Espanya ha tornat a posar de manifest el malestar que envolta la política, la insatisfacció de la gent amb els seus representants polítics (sempre negativament puntuats en les enquestes demoscòpiques) i la dificultat, en el debat, d’una oberta confrontació d’idees que sigui capaç d’anar més enllà de la desqualificació de l’adversari, feta massa sovint amb les armes de la mentida i l’insult.

Més

eleccions vot comicis Trump Brexit

Joan Castanyer vist per Paul Hammond

L'acte de presentació del llibre Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil, d'Esteve Riambau, es va celebrar a la Filmoteca de Catalunya el passat 14 de novembre i va comptar amb la intervenció, entre d'altres, de l'historiador Paul Hammond, que va profunditzar en la figura de Joan Castanyer, estret col·laborador de Jean Renoir i amic de Picasso, i una de les personalitats que reivindica l'autor en el seu llibre. Es tracta d'un personatge tant fascinat com misteriós que, tota la seva experiència cinematogràfica, es va mantenir sempre en un segon pla.
Sobre la seva feina i trajectòria cinematogràfica va parlar extensament a la seva intervenció Hammond. Aquí us deixem les notes en brut que l'historiador va utilitzar com a guia per fer un retrat del personatge, tot un tresor documental:

Més

Laya Films Esteve Riambau Paul Hammond Filmoteca de Catalunya

UN ROTH SINCER VIATJANT PER RÚSSIA?

Els íntims de Joseph Roth (i no només els íntims) coneixien la tendència de l’escriptor a inventar o exagerar detalls de la seva vida. Amb tot, potser no sempre era així: al seu dietari del viatge a Rússia escriu unes notes que són reveladores, en part, del procés d’escriptura dels articles, però també deixa anar indicis del que devia ser llavors la seva vida sentimental.

Més

Viatge Rússia 1926 Frankfurter Zeitung dietari Joseph Roth

LITERATURES D'ESTIU

Quan arriba l'estiu acostumem a tenir més temps per llegir. Per fer-vos-en venir ganes, hem seleccionat alguns fragments dels últims títols publicats que precisament parlen de l'estiu... ens hi acompanyeu?

Més

Katherine Mansfield M. Àngels Anglada Julià Guillamon Adrià Pujol Cruells Jona-Daniel Bezsonoff Virginia Woolf

PREMIS, QUÈ EN FEM?

@ Espais Escrits

Pancarta de benvinguda a M. Àngels Anglada a Figueres, després de rebre el Premi Josep Pla

En les darreres setmanes, s’han produït diverses notícies relatives als premis literaris de casa nostra: les noves bases del premi Sant Jordi, la polèmica suscitada pel premi Crexells, o, en una altra escala, el fet que l’Ajuntament d’Olot hagi decidit enguany no convocar els tres premis literaris que concedia anualment. En un sistema literari de les dimensions del català, volem preguntar-nos quina és la importància dels premis, i quina és la seva contribució efectiva a l’hora d’afermar la trajectòria d’un autor o d’articular un públic lector. Per això hem demanat a algunes persones vinculades al sector que contestin unes preguntes per compartir punts de vista i obrir un debat que ens ajudi prestigiar la literatura en català.

Més

[EDITORIAL] PER UN GOVERN D’UNITAT

Catalunya viu una hora greu. Amb esperit de revenja, insensible al dolor que està provocant, l’aparell de l’Estat espanyol segueix buscant la humiliació i la derrota de l’independentisme català, en lloc d’intentar trobar una sortida política al conflicte plantejat per l’aspiració sobiranista d’amplis sectors de la societat catalana, novament posada de manifest en les eleccions del 21 de desembre passat. Com ha estat reiteradament denunciat, la irresponsable decisió del govern del PP d’abdicar la seva responsabilitat i de judicialitzar la seva resposta a la qüestió catalana està tenint unes conseqüències que ens allunyen, cada dia que passa, de la solució d’un conflicte que necessita diàleg i política, no jutges i policia. [...]

Més

Editorial: Llibertat presos polítics!

L’estratègia aplicada pel govern de Mariano Rajoy («el Estado tiene derecho a defenderse»), amb la complicitat del PSOE i de Ciudadanos, front al repte plantejat pel sobiranisme ha estat i està sent una estratègia que en persegueix la derrota i la humiliació, enteses com la rèplica no pas a una demanda democràtica sinó al que és vist simplement com un «desafío» inacceptable. Aquesta resposta, imbuïda de patriotisme, nega tota legitimitat a l’independentisme, un moviment que, a despit dels seus greus errors polítics dels quals haurà de respondre, és tanmateix l’expressió, pacífica i democràtica, d’una demanda compartida per amplíssims sectors de la societat catalana. Però el fet és que la resposta judicial per la qual va optar el govern de Rajoy, com una manera de no haver de donar una resposta política, de no haver de fer política, davant del problema polític més important que té plantejat Espanya, està tenint unes conseqüències gravíssimes per a la salut democràtica de l’Estat espanyol.

L’aposta perquè fos el Tribunal Constitucional i ara el Tribunal Suprem els que s’encarreguessin de donar resposta a l’independentisme ha afectat seriosament la separació de poders a Espanya —una qüestió que hauria de preocupar especialment els demòcrates espanyols, més enllà de les seves poques o nul·les simpaties polítiques cap al sobiranisme català, perquè està afectant drets fonamentals. I ho està fent en un entorn polític i mediàtic que assisteix, sense que sembli tenir gaire capacitat d’oposar-s’hi, a un retrocés seriós dels drets i de les llibertats democràtiques, com ho proven la recent condemna a tres anys i mig de presó al raper mallorquí Valtonyc per la lletra d’unes cançons (!) o fins i tot la retirada de la fira d’art Arco d’una obra de Santiago Sierra al·lusiva als presos polítics.

L’unanimisme dels mitjans de comunicació espanyols (inclosos els públics, que paguem entre tots) no només impossibilita el fet de qüestionar l’estratègia del PP, sinó que accentua diàriament la incomprensió cap a la qüestió catalana. L’absència de veus discordants, fruit de la manca de voluntat d’escoltar les raons dels altres, no fa més que agreujar la barreja de prejudicis i de desconeixement amb què les elits polítiques i intel·lectuals espanyoles aborden el fet català (un desconeixement sagnant de la realitat dels quals el penúltim exemple és l’article delirant de José Luis Álvarez, “‘Els de casa’ frente ‘els de fora’”, El País, 15/2/2018). El diagnòstic que es vol imposar —el sobiranisme com a fruit del procés de «nacionalització» dut a terme en els darrers trenta i escaig anys per l’escola i pels mitjans de comunicació públics catalans— porta a una voluntat d’actuar en contra de consensos bàsics que existeixen a la societat catalana, particularment respecte de la llengua catalana, al mateix temps que revela una profunda desconfiança cap al dret a l’autonomia reconegut, amb una reticència que ara adquireix nova llum, en la Constitució del 1978.

És en aquest marc que, de forma inseparable, té lloc l’actuació judicial del Tribunal Suprem, un tribunal del qual s’ha qüestionat, per part de nombrosos juristes espanyols, que sigui l’adequat per jutjar un delicte altrament inexistent com és el de rebel·lió. El «marc mental» de l’actuació judicial equipara l’independentisme català al terrorisme basc, com ho demostra de forma prou reveladora el llenguatge dels informes que la Guàrdia Civil presenta al jutge, però a més no té inconvenient a entrar en el joc polític, de manera que la interlocutòria del jutge Llarena mantenint l’exconseller Forn en presó provisional, autoritza inequívocament a emprar el terme «presos polítics» per referir-se a Jordi Cuixart, a Jordi Sánchez, a Joaquim Forn i a Oriol Junqueras. Una vergonya democràtica que fa quatre mesos que dura, i que no hauria de durar ni un dia més.

Barcelona, 21 de febrer de 2018

Més