L'entrevista
juliol 2021
481

Josep M. Muñoz


Pere Gabriel, per una història contemporània

Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945) és historiador. Fill d’una família obrera de la Barcelona vella, va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, d’on va ser un dels responsables del Comitè d’Estudiants del PSUC. El 1966, arran de la ‘Caputxinada’, va ser expulsat de la Universitat. El 1967-69 va fer el servei militar a Mallorca, on va iniciar la recerca que va culminar en el seu primer llibre, El moviment obrer a Mallorca. En tornar, es va doctorar amb una tesi en què estudia la formació i desenvolupament de la CNT. Influït pel doble mestratge de Josep Termes i Josep Fontana, ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític de la Catalunya treballadora del segle XIX i el primer terç del segle XX, i ha estat, durant quaranta anys (1975-2015), professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dirigit la publicació d’una important obra col·lectiva en deu volums, Història de la cultura catalana (1994-99). És autor d’una obra prolífica, que inclou diversos llibres i que es troba disseminada en nombrosos articles en revistes, pròlegs i col·laboracions en obres col·lectives. Actualment dirigeix l’edició de l’obra completa de Rossend Arús, maçó i lliurepensador, catalanista i republicà.

 

«El meu pare explica que, en esclatar la guerra, participa de l’entusiasme jove del moment. Ell, que molt aviat va començar a treballar en una impremta, era un autodidacta molt lletrut. L’estiu del 1936 molta de la gent amb qui es fa se n’ha anat al front. I llavors es veu obligat, moralment, també a marxar-hi.»

«Per molt que l’ensenyament fos tot evidentment en castellà, no puc dir que fos un ambient exclusivament franquista i espanyolista. Fora de classe, tothom parlava en català, inclosos els que eren castellanoparlants d’origen.»

«El Gregorio [López Raimundo], des de la seva llarga experiència, tenia molta raó de demanar-nos calma als joves, que no volguéssim anar tan de pressa. Una altra cosa és que sovint no parlés tan clar i no ens expliqués que encara érem pocs i que la força de l’antifranquisme era limitada.»

«Cal entendre l’organització —les organitzacions— dels obrers en el context de tota la problemàtica social, econòmica i cultural del que en diem classe obrera, amb consciència o no de formar part d’una classe específica i ben delimitada.»

«Hi ha moments que el discurs sobre el vot s’altera, o es matisa, i moments en què no. Hi ha moments, i d’altres potser no tant, en què hi ha un discurs, per part de les estructures de la CNT o de la FAI, o de la premsa anarquista, que s’aplica amb vehemència a recomanar l’abstenció.»

«Els federals catalans sempre arriben al mateix atzucac: o fan la revolució, o l’Estat no els fa cas. I què fa l’Estat? Pacta amb els conservadors. O, sols en alguna ocasió, promou els republicans més possibilistes. És el ‘tot o res’, que no hi ha manera que sigui ‘el tot’.»

«En història cultural has d’entrelligar moltes coses. I com més en saps, millor, és clar. Però no és fàcil. Per començar, el primer que cal fer és optar pel ‘temps llarg’: no crec que hi pugui haver una història cultural de ‘temps curt’.»

«He intentat caracteritzar-me per no ser d’aquells historiadors que diuen sempre que no a tot l’anterior. En les nostres professions, sempre hi ha algú que ho ha inventat tot –i que acostuma a ser el que t’ho explica. Jo he procurat més aviat donar-li la volta: trobar que sempre tens antecedents.»

«Espanya actua com els altres estats europeus de l’època, i tracta d’estructurar-se com un Estat liberal centralista. I no es pot dir que no tingui èxit. És veritat que ha de recórrer als militars per imposar-se, cosa que en principi no és un èxit, però l’Estat s’acaba construint.»

«Cada cop més els catalans es troben i conviuen amb una gent amb unes identitats formades i consolidades que venen d’una altra banda, i que tenen tot el dret a mantenir. Llavors es planteja la qüestió: com ho fas, suposant que vulguis mantenir una identitat pròpia, si no tens un Estat a darrere?»

«És difícil no quedar fascinat per la força de Rossend Arús. És a tot arreu, en totes les campanyes catalanistes per descomptat però també les del lliurepensament i la maçoneria, així com a la premsa. La llàstima és que, entre els seus papers, hi ha molt poc material íntim o familiar.»

 

Pere Gabriel

 
L'Avenç 481 - juliol/agost 2021
Preu de l'article 1 €