L'entrevista
juliol 2019
459

Josep M. Muñoz


Rafael Ribó, cultura cívica i drets fonamentals

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s’inicia en l’oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d’Estudiants i a l’Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l’any 2000 deixa la direcció d’Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l’any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d’exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l’escoltisme a l’Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l’any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de “cultura política” segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l’objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Catalans i a l’Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n’impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s’alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d’Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s’ha implicat també, com a mediador, en el ‘procés’ català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l’Institut Internacional de l’Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l’Institut Internacional de l’Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d’una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l’Àfrica i de l’Amèrica Llatina.

 

«Vaig educar-me als Jesuïtes de Sarrià. En paral·lel, a partir dels dotze anys, vaig ser minyó de muntanya. Això em va permetre adquirir, alhora, una formació que tenia l’empremta de la iniciativa pròpia que donaven els jesuïtes, i l’esperit col·lectiu i d’equip que tenien els minyons.»

«A l’Assemblea de Catalunya jo treballava amb els dirigents de la política clandestina d’aleshores, però també amb tota una sèrie de gent del moviment veïnal, obrer, intel·lectual, gent de tots colors que coincidien a dir que calia superar la dictadura. Per a mi va ser una escola fantàstica.»

«A la Constitució espanyola hi ha un reconeixement de la plurinacionaliat: la introducció de la paraula «nacionalitat» a l’article 2 és revolucionària. Però després, quan s’aplica, ve el «café para todos». I allà malmeten un aspecte important de la Constitució del 1978!»

«Iniciativa per Catalunya neix d’un triple convenciment: que el comunisme de l’URSS s’ha acabat, que ha de ser una formació sobiranament catalana, i que ha de sumar amb les altres esquerres catalanes. Aquests tres punts són, de fet, la base del govern tripartit que es farà el 2003.»

«Quan Anguita fa la ‘pinça’ amb el PP contra els socialistes, Iniciativa ja està inserida de ple en un procés d’allunyament, no combatiu però sí fàctic, d’Izquierda Unida, perquè IU continua en una línia molt ortodoxa mentre Iniciativa, en canvi, adopta l’ecosocialisme com a ideologia.»

«En el primer discurs que faig com a Síndic al Parlament dic que m’agradaria ser temut per l’administració, en el sentit que quan l’administració falli, no faci veure que no ha passat res. I he de dir que, a poc a poc, la cultura democràtica del paper crític i propositiu del Síndic es va acceptant.»

«El maig del 2018 fem un informe on analitzem les il·legalitats que comet el Parlament de Catalunya amb l’aprovació de la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat Jurídica, i analitzem com són combatudes amb els instruments constitucionals de què disposem: suspensió i declaració d’inconstitucionalitat.»

«Em trobo enmig de moltíssima gent, començant per la meva família, que no han estat mai independentistes, que ara tampoc no són independentistes, però que diuen: «Prou! N’estem fins al capdamunt, i per tant ens hi apuntem i votem que sí.» I això ha anat creixent, i no ha estat pas un suflé.»

 

entrevista-rafael-ribo

L'Avenç 459 - juliol/agost 2019
Preu de l'article 1 €