L'entrevista
juny 2019
458

Josep M. Muñoz


Joan Busquets, la transformació urbana com a projecte

Joan Busquets (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista de renom internacional. Format a l’ETSAB, va ser un dels fundadors, amb Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB-UPC). Amb l’arribada de la democràcia als ajuntaments, va començar a executar plans de reforma urbanística a la perifèria barcelonina. Aquesta experiència la va traslladar, en els anys previs als Jocs Olímpics del 92, a l’Ajuntament de Barcelona, on va dirigir el departament d’Urbanisme (1983-1989) i va tirar endavant projectes com els «plans especials de reforma interior», com el de Ciutat Vella, o les àrees de nova centralitat que incloïen les àrees olímpiques, entre altres iniciatives. Ha estudiat la formació de l’Eixample i la figura de Cerdà. Des de l’any 2002 ençà és catedràtic de la Graduate School of Design de Harvard. Des del seu despatx professional de Barcelona projecta des de fa trenta anys plans i projectes urbanístics per a moltes ciutats d’Europa i d’arreu. El 2011 va ser guardonat amb el premi Erasmus per la seva obra en el camp de l’urbanisme i l’espai públic. Fa poc ha publicat, en versió catalana, el seu llibre Barcelona: Evolució urbanística d’una ciutat compacta, editat abans en castellà, anglès i mandarí.

 

«L’àrea metropolitana és l’espai de Barcelona, on s’ha de situar el debat sobre el futur de la capital catalana. Em sembla indubtable que, en temes com el turisme, l’habitatge o una economia més inclusiva, cal sortir del municipi de Barcelona i examinar quines possibilitats tenen a nivell metropolità.»

«La feina de la ciutat no es pot fer bé si prèviament no es fa recerca. Els projectes que fem des d’un despatx privat entenem que només es poden fer a través de la investigació. El treball respon llavors al resultat al qual t’ha portat la investigació i és el que el fa comprensible.»

«Barcelona és una ciutat que, quan som massa ambiciosos, falla, s’ensorra, perquè no és una ciutat que tingui el poder que té Madrid o Berlín. I no és un tema polític, simplement quan tens el Ministeri al costat és més fàcil, més ràpid. Si no tens això, has de jugar amb unes altres cartes.»

«No m’agrada gaire parlar de «model Barcelona», prefereixo dir-ne «l’actitud Barcelona», que és una manera d’afrontar i de resoldre els problemes que té molt a veure amb la Barcelona de Pasqual Maragall, un personatge irrepetible, molt ambiciós però molt de tocar de peus a terra. Em sembla que aquesta va ser la seva força.»

«M’interessen sobretot els llocs que veig que tenen interès a fer les coses de manera diferent i on s’hi parla de qüestions reals. Quan trio una ciutat per estudiar-la, no em preocupa que sigui gran o bonica, sinó el fet que l’encàrrec respongui a un problema real al qual puguem donar respostes.»

Joan Busquets

L'Avenç 458 - maig 2019
Preu de l'article 1 €