L'entrevista
abril 2019
456

Josep M. Muñoz


Román Gubern, fill de la Guerra Civil

Román Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és un escriptor i historiador de la comunicació audiovisual i la cultura de la imatge, i ha estat pioner a Espanya en l’estudi de camps com el cinema i el còmic. Es defineix a si mateix com a fill de la Guerra Civil, en una família que reunia els dos bàndols oposats, i que es va haver d’exiliar durant la guerra. A la Universitat va esdevenir un cinèfil, alhora que afermava el seu compromís polític antifranquista. Va col·laborar en el cinema que es feia a Barcelona —ha estat guionista de pel·lícules de Jaime Camino— en l’ambient de la gauche divine. A l’inici dels anys setanta va anar als Estats Units, com a investigador a l’MIT i com a professor a CalTech i a la USC. Arran de la mort de Franco, va retornar a Barcelona, i va esdevenir catedràtic de la Universitat Autònoma fins a la jubilació. Influït per l’obra d’Umberto Eco, és autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació.

 

«Quan, en acabar la guerra, vam tornar a Barcelona, es va haver de solventar la convivència entre una part de la família que era d’origen republicà i una altra que era franquista. Aquella situació tenia un cost emocional molt alt per a un nen.»

«Vaig estudiar Dret, sense cap vocació. Però la universitat va ser important, perquè allà va començar la meva vinculació amb el cinema. I, a través del moviment dels cine-clubs, vaig entrar a la política, en la dinàmica de l’antifranquisme.»

«El 68 va ser molt important per a nosaltres, i també ha marcat la meva vida. Els happy sixties per a mi encara són, en la memòria personal, uns happy sixties. Hi va haver un gran canvi en el món del cinema: la nouvelle vague, el free cinema... hi va haver una revolució en la cultura.»

«A Roma, del Vaticà em van demanar de formar part d’una comissió pontifícia per al centenari del cinema, que havia de fer un llistat de pel·lícules exemplars —que encapçala 2001: una odissea a l’espai de Kubrick— i de triar un sant patró per al cinema.»

«Vinc de la tradició del cinema com a litúrgia social. El teló que s’obria majestuós al Coliseum, la pantalla gran, un primer pla de la Greta Garbo que t’omplia la retina... De quan es comparaven els cinemes amb les catedrals.»

Román Gubern

L'Avenç 456 - abril 2019
Preu de l'article 1 €