La qüestió de l’Estat

Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 433, abril 2017

Page
5

Section
L'opinió

Subsection
Editorial

El 6 de desembre de 1978 va tenir lloc el referèndum de ratificació de la Constitució Espanyola aprovada per les Corts. Una de les qüestions centrals d’aquella Constitució que va democratitzar l’Estat espanyol era resoldre la qüestió territorial: com ja havia ocorregut el 1931, la democratització a Espanya anava de la mà de la necessitat de resoldre les demandes d’autonomia que procedien fonamentalment de bascos i catalans. La Constitució establia una distinció entre «nacionalitats» i «regions» i, dins la «indissoluble unitat de la Nació espanyola» (art. 2), els reconeixia el dret a l’autonomia. A diferència del País Basc, a Catalunya la Constitució Espanyola va ser àmpliament aprovada –amb un percentatge de vots favorables superior, i un de vots contraris inferior, als que va obtenir a Madrid, per exemple.
Quaranta anys després, la situació és la simètricament oposada. A Catalunya, l’autonomisme s’ha vist substituït, des del 2010 ençà, per l’emergència d’un sobiranisme que, venint de posicions gairebé marginals, ha ocupat la centralitat política. La generalització de l’Estat de les Autonomies, la recentralització de l’Estat, la naturalització d’un nacionalisme espanyol poc sensible a la pluralitat de l’Estat i l’absència de mecanismes constitucionals que permetin a les minories participar en la decisió de les majories –unes constatacions que van quallar en el que Joan B. Culla va anomenar «la dècada de les decepcions» de l’autonomisme català de dreta i esquerra ("L’Avenç", num. 358, juny 2010)–, són factors que, més enllà de l’impacte de la crisi econòmica general, expliquen aquest capgirament. La demanda, àmpliament compartida per la societat catalana, d’un referèndum d’autodeterminació ha estat negada no només pel govern del PP –que ha optat per una errònia resposta judicial a una qüestió que, com reconeixia fa pocs dies el president sortint del Tribunal Constitucional, cal resoldre políticament– sinó pel sistema polític espanyol en el seu conjunt, i ha desembocat en una situació d’"impasse" polític de conseqüències imprevisibles, en la qual «l’acceleració» del procés sobiranista té també les seves responsabilitats.
Amb aquest número que el lector té entre mans, i que celebra el 40è aniversari de la nostra revista (una commemoració que anirà en paral·lel al 10è aniversari de" L’Avenç" com a editorial de llibres d’assaig i literatura), "L’Avenç" tracta de fer una nova aportació a la qüestió Catalunya-Espanya, un assumpte del qual s’ha ocupat de forma recurrent, amb números tan destacats, entre d’altres, com el 100, el 200 i el 300. Amb textos que deriven d’un simposi organitzat pel nostre director, Josep M. Muñoz, a la New York University (NYU) al novembre passat, "L’Avenç" vol contribuir novament a la comprensió d’una qüestió històrica clau del nostre present. Així, Andreu Domingo subratlla la pluralitat constitutiva de la societat catalana, on l’experiència de la immigració massiva (primer provinent de la resta d’Espanya, després d’arreu del món) ha configurat un nacionalisme allunyat de la temptació essencialista i excloent. Al seu torn, Carles Boix analitza el perquè del fracàs de l’Estat de les Autonomies implantat per la Constitució del 1978, i ho fa en base a la consideració de què falla en aquest Estat respecte als models del que anomena les «federacions robustes». Xosé M. Núñez Seixas desglossa els dilemes a què s’enfronta el nacionalisme espanyol en el moment actual i conclou que és lluny d’haver trobar-hi les respostes adequades. Finalment, Andrew Dowling analitza críticament l’emergència de l’independentisme a Catalunya, tot subratllant el que considera la seva característica distintiva respecte a moviments similars a Escòcia o el Quebec, com és la mobilització de la societat civil. Uns textos a partir dels quals no és difícil concloure que el vell «problema catalán» que s’ar­rossega des de fa més d’un segle és, en realitat, el «problema d’Espanya» i el seu estat.

L'Avenç 433 - abril 2017