Article published at
L'Avenç, num. 415, setembre 2015

Page
46

Section
Mirador

Subsection
Les ciutats invisibles

Les ciutats invisibles existeixen. De fet, deriven totes d’un model urbà que amaga tot el que contraria la norma. Marco Polo va parlar d’«una ciutat feta només d’excepcions, impediments, contradiccions, incongruències, contrasentits». Així li ho va explicar el viatger italià a l’emperador Kublai Khan, tal i com recrea Italo Calvino a "Les ciutats invisibles". Però no cal anar a cercar les ciutats invisibles entre les cròniques de realisme màgic que Marco Polo va fer a Kublai Khan sobre els indrets més remots i fantàstics del seu imperi. En clau de realisme social o, simplement, de periodisme local, ciutats invisibles ho són també molts dels barris o indrets metropolitans de la Catalunya d’avui on viuen milers i milers de persones. La seva invisibilitat és ben palesa en uns mitjans de comunicació que, en general, hi dediquen poca atenció. I això, tanmateix, no impedeix que les ciutats invisibles es facin notar cada cop més i que, fins i tot, es comencin a fer visibles als ulls de molta més gent de la que hi viu.