Jacint Ros Hombravella, l’economia política

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 401, maig 2014

Page
11

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Jacint Ros i Hombravella (Barcelona, 28 de novembre de 1934) és economista. Després d’estudiar als Escolapis del carrer Balmes, es va llicenciat en Dret i, posteriorment, es va doctorar en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé, en qui reconeix el seu mestre. Ha estat també influït pel gran economista Joan Sardà i Dexeus. També va ser important la seva estada, a principi dels anys seixanta, a la London School of Economics. En la seva carrera acadèmica ha estat successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda a la facultat de Dret i de Fabià Estapé a la d’Econòmiques. Després de passar pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, presidit aleshores per l’alcalde Josep M. de Porcioles, va ser professor d’Economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, abans de marxar a Madrid, on va ser professor associat de Teoria Econòmica a la Complutense, i a València, on va ser professor encarregat de la càtedra de Política Econòmica a la Universitat de València. El 1972 obté la càtedra de Política Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona i, a partir de 1985, esdevé catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona. L’any 2000 és elegit pel Parlament de Catalunya com a síndic de la Sindicatura de Comptes, i tindrà a càrrec els sectors d’Educació, Universitats i Televisió de Catalunya. Ha estat també durant molts anys assessor extern del CEAM (Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic).
Com a estudiós, ha abordat una gran diversitat de problemes econòmics: el paper de les caixes d’estalvi ("Las Cajas Generales de Ahorro en la economía española", 1961), les relacions financeres de Catalunya amb Espanya ("L’aptitud financera de Catalunya: la balança catalana de pagaments", Edicions 62, 1967, en col·laboració amb Antoni Montserrat i amb pròleg de Joan Sardà), el dèficit de capital públic a Catalunya (en articles a "Promos" i "Serra d’Or" i al llibre col·lectiu "Economia crítica: una perspectiva catalana", 1973), la planificació urbana (treballs a la comissió d’urbanisme de Barcelona), l’economia espanyola de la postguerra ("Capitalismo español. De la autarquía a la estabilización 1939-1959", Cuadernos para el diálogo, 1973, obra dirigida per ell) i del franquisme més tardà ("Política económica española 1959-1973", Blume, 1979)
Posteriorment ha publicat "Materiales de política económica" (Oikos-Tau, 1987), "Catalunya, una economia decadent?" (Barcanova, 1991), "Ahorro con avaricia. Una guía para el ahorro personal" (Flor del Viento, 1997) i ha col·laborat en diversos volums col·lectius i amb articles a la premsa i en publicacions econòmiques. El 2009 va publicar "Més val sols... viabilitat econòmica de la independència de Catalunya" (Dèria). L’any 2008 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

L'Avenç 401 - maig 2014
Preu de l'article 1 €