Casimir Martí, la llibertat religiosa

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 389, abril 2013

Page
8

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Casimir Martí i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1926) és sacerdot i historiador. L’any 1952 es va llicenciar en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va començar a llegir la «nova teologia» francesa, i va ser ordenat prevere en una ordenació massiva que es va fer durant el Congrés Eucarístic celebrat aquell any a Barcelona. El 1954 el bisbe Modrego, preocupat per la qüestió obrera, el va enviar a Roma, on va estudiar Ciències Socials a la Universitat Gregoriana i va llegir Marx. El 1958 s’hi va doctorar amb una tesi que buscava les arrels de l’allunyament de la classe obrera catalana respecte de l’Església vuitcentista, i que Jaume Vicens Vives li va prologar i publicar amb el títol d’"Orígenes del anarquismo en Barcelona. La seva recerca com a historiador va prosseguir amb Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista", escrit conjuntament amb Josep Benet i editat en dos volums el 1976. Posteriorment ha publicat L’Església de Barcelona (1850-1857): implantació social i dinamismes interns (1984) i L’integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques (1881-1888), aquest darrer amb Mn. Joan Bonet i Baltà (1990). Des del 1963 va col·laborar habitualment a El Correo Catalán i en revistes com Serra d’Or o Qüestions de vida cristiana. Va ser professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’ICESB, i ha estat el primer director de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1980-1991). La seva activitat sacerdotal ha estat guiada pel principi de llibertat religiosa consagrada al Concili Vaticà II, que l’ha portat, després de la crisi d’Acció Catòlica a mitjan dels anys seixanta, a difondre’n els ensenyaments (va fer, amb Josep Bigordà, una edició comentada de l’encíclica Pau a la terra de Joan xxiii) i, sobretot, a portar-los a la pràctica a la perifèria obrera de Barcelona.

L'Avenç 389 - abril 2013
Preu de l'article 1 €