Modest Prats, la Paraula i les paraules

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 346, maig 2009

Page
22

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

«Quan jo era petit, el que volia ser de gran era molt indefinit. Al seminari, va anar canviant el meu concepte de servei a l’Església, fins que al final vaig dir-me: "Jo vull ser d’aquests"»

«La gent que va viure els anys 1960 va tenir una sensació de llibertat, d’estímul, extraordinaris. Va ser un moment dolç, que fa especialment dolorosa i agra la situació present de l’Església»

«El governador civil volia impedir que em nomenessin professor de la universitat de Girona. Jo havia fet un sermó, l’any 1969, que era una autèntica soflama, ho reconec»

«A mi m’agradaria que la llengua catalana no fos diferent de les altres. Però no és normal, això és segur. Jo sóc pessimista, i em sap greu tornar a fer servir això d’optimistes i pessimistes»

«He mirat de jugar tant com em podien demanar amb les paraules, però aquest és un camí que porta a la Paraula. En l’estudi de la llengua, al final hi ha la Paraula en majúscules»

Si vols llegir-la íntegrament, clica sota la portada.

L'Avenç 346
705,58 kB