L'entrevista
novembre 2017
439

Josep M. Muñoz


Ernest Maragall, La vigència d’en Pasqual

Ernest Maragall (Barcelona, 1943) ha tingut una trajectòria sempre vinculada al seu germà Pasqual, amb qui han fet política plegats, tant en la militància partidista com en la feina institucional a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Va estudiar a l’Escola Virtèlia i va fer part del seu agrupament escolta (Jordi Pujol li va prendre la «promesa» com a escolta). Va militar, com Pasqual, en el FOC, i va ser fundador i militant, fins al 2012, del PSC, de la Comissió Executiva del qual va formar part. Economista de formació, va treballar primer a l’empresa privada i, a partir del 1970, a l’Ajuntament de Barcelona, on va tenir diverses responsabilitats en el camp de la informàtica i de l’organització. Va ser Secretari del Govern durant la presidència de Pasqual Maragall, i conseller d’Ensenyament en el govern del president Montilla.

 

«A nosaltres dos, a la família ens deien «els implícits», perquè ens costava molt, i ens costa, exterioritzar, explicar, comunicar. Imagineu, doncs: de «l’implícit» a l’absolutament explícit Pasqual Maragall, el recorregut que va haver de fer! I estic segur que el va fer contra ell mateix, d’alguna manera.»
«En la relació amb Felipe González, hi ha una barreja de coincidències i contradiccions, maneres de fer, estils de treball, interessos de partit, etc. Però també hi havia una mà estesa molt sincera, positiva i generosa, que no sempre va ser ben entesa o en tot cas corresposta, en absolut!»
«Cal pensar que la mateixa gent que li insistia perquè fos el candidat del PSC a la Generalitat, després ja no li van acceptar que calgués una força política que fos més que el PSC. I tot plegat és part de l’explicació de per què vam haver d’esperar al 2003.»
«Puc entendre la lògica que portava una determinada gent a pensar que la millor solució era que en Pasqual no es tornés a presentar per a la presidència de la Generalitat el 2006. On discrepo, però, no és tant la conclusió final com el camí per arribar-hi, i en els procediments per fer-la realitat. I en les raons esgrimides.»

L'Avenç 439 - novembre 2017