L'entrevista
octubre 2017
438

Mary Beard, una veu pròpia

Mary Beard (Anglaterra, 1955) és una historiadora britànica, professora de Clàssiques a la Universitat de Cambridge, autora de llibres i sèries televisives d’alta divulgació sobre el món romà i també una intel·lectual compromesa amb l’esquerra i el feminisme. Es va educar en una escola privada per a noies, i va anar a estudiar a Cambridge, al Newnham College, també només per a noies. Des del 1984 és professora a Cambridge, on era l’única dona que ensenyava a la facultat de Clàssiques, i on el 2004 va obtenir una càtedra. Els seus llibres més coneguts inclouen The Roman Triumph (2007), Pompeii: The Life of a Roman Town (2008), Confronting the Classics: Traditions, Adventures and Innovations (2013) i SPQR. A History of Ancient Rome (2015), alguns d’ells traduïts al castellà. Capaç d’aplegar en un mateix llibre o documental la divulgació, la diversió i l’erudició, i dotada d’un gran sentit de l’humor, Mary Beard és també un activa intel·lectual, amb presència als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Ha vingut a Barcelona a presentar el seu llibret La veu i el poder de les dones (Arcàdia), que aplega dues conferències seves.

 

«Em resisteixo a la idea que hi ha dues menes d’història, una que és la que anomenem història popular i l’altra que és la història professional. La qüestió és com incorpores la gent, com fas servir formes adequades d’explicació quan fas història popular. El propòsit és donar a la gent eines amb les quals puguin afegir-se a la discussió.»

«L’important és què en fas, del passat. La comparació que hi estableixes. Com t’ajuda a reconèixer les coses. El món modern et fa tornar enrere i buscar-hi explicacions: això és part del diàleg amb el passat. El món antic t’ajuda a posar en qüestió el món modern, i viceversa.»

«A la Gran Bretanya, la immensa majoria dels culpables d’atacs terroristes són gent desafavorida, exclosa, i nascuda al país però d’origen immigrant. Per tant, hi ha un patró que té a veure amb la pertinença i l’exclusió. No pots dir, doncs, que són gent dolenta que ve de fora per atacar els nostres valors.»

«El poder està conformat per una certa visió de la masculinitat, i no hi pots encabir les dones. És veritat que pots tenir alguns èxits individuals, però no pots guanyar d’aquesta manera. Pots tenir la Thatcher, pots tenir la Merkel, però això no comporta gran diferència respecte a l’accés de les dones al poder.»

L'Avenç 438 - octubre 2017
Preu de l'article 1 €