En la mort de Josep Fontana

Redacció L'Avenç

dimarts, 28 de agost del 2018

LAMENTEM profundament la mort de l'historiador Josep Fontana Lázaro, referent indiscutible de la historiografia contemporània i de la nostra revista, amb la qual va estar vinculat des del primer moment, i intel·lectual compromès amb el país. [+]

La mort de Josep Fontana, referent indiscutible de la historiografia contemporània, clou una llarga vida dedicada a la docència, a la recerca i a la divulgació històrica, però també significada pel seu compromís intel·lectual i polític. Fontana sempre reivindicava el mestratge que va rebre de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar, un mestratge tan professional com ètic que ell mateix va exercir posteriorment, de forma àmplia i prolongada, entre els seus alumnes i els seus deixebles. De Soldevila en va aprendre a llegir els documents per rescatar-ne la vida; de Vicens, una clara consciència del compromís cívic de l’historiador; de Vilar, el mètode. Historiador europeu, atent a la novetat historiogràfica, lector voraç i crític, des de finals dels anys seixanta va contribuir decisivament a la modernització de la historiografia i, amb ella, de la cultura catalana.

Fundador de la revista Recerques, va ser professor a les universitats de Barcelona i de València i, a partir del 1968, a l’Autònoma de Barcelona, abans de recalar a la Pompeu Fabra, on va dirigir l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives fins a la seva jubilació. Més enllà de la docència i la recerca, Fontana va estendre el seu mestratge a àmbits com l’editorial i la formació del professorat. La seva obra ha reflectit l’amplitud dels seus interessos: des de la història econòmica d’Espanya del segle XIX a l’anàlisi del paper social de la història, amb una preocupació especial per les qüestions de mètode. En els últims anys, havia donat grans síntesis sobre la història del món al segle XX i l’inici del segle XXI, i havia tornat a reflexionar sobre la història de Catalunya (amb La formació d’una identitat, Eumo) i sobre L’ofici d’historiador (Arcàdia).

Vinculat des de l’inici a L’Avenç, va ser justament ell qui, l’any 1976, va suggerir a l’equip impulsor el nom que havia d’adoptar la nostra revista, tot recuperant la capçalera modernista que, a finals del segle XIX, havia estat tan decisiva per a la introducció de la cultura europea a Catalunya. Tota una declaració de principis.

Podeu llegir aquí l’entrevista que li va fer fa uns anys L’Avenç, i que vam tornar a reproduir en el número que commemorava el nostre 40è aniversari.

L'ARXIU DE L'AVENÇ

Des del web pots consultar tots els articles, revistes i llibres publicats des de 1977.

LA BOTIGA DE L'AVENÇ

Des de l'espai BOTIGA del web pots adquirir els llibres i revistes disponibles.